Després de dues hores es podia dir que el periodista havia parlat relativament poc de la novel·la. Va aprofitar l’ocasió per projectar un vídeo en el qual es veien algunes de les entrevistes als delinqüents que havia realitzat per documentar-se i poder escriure, les entrevistes eren sense talls i impactants. Mena va explicar que el llibre era del tot objectiu i que gaudia d’una gran riquesa literària.
El periodista va aprofitar el torn de paraules que es va deixar de la presentació per aconsellar als estudiants: “un periodista mai pot ser tímid”, “s’ha de ser caradura però educat”. Quílez va ser clar a l’hora d’explicar que un periodista no es pot deixar manipular per cap institució, que ha de ser viu, que ha de deixar clar a la gent que admira quan el defrauden però sense arribar a ser “gilipolles”. Va acabar convidant a tots els alumnes que provessin en qualsevol moment de fer cròniques negres perquè, segons ell, eren les més interessants. Al cap de dues hores, la presentació ha acabat i el periodista es va quedar conversant amb alguns dels alumnes que s’hi van acostar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada