Zhù Yì! És una exposició interessant sobre la fotografia xinesa actual. Una manera diferent de veure el món, de veure les ciutats xineses i la seva manera d’enfocar els canvis que està vivint la seva societat, que poc a poc s’està convertint en el motor econòmic del món sencer i això afecta a tots els habitants.
Hi ha una gran varietat d’obres, 109 en concret de 31 artistes diferents (tots nascuts després del 1960). Realment, es nota que és una fotografia feta a un altre indret, el tractament és un altre, més exòtic però també més impactant. Amb un aire eròtic en alguns casos però en altres, al meu gust, la fotografia està molt a prop del mal gust (com les fotografies de la menstruació femenina). Els muntatges “pop” que hi ha també són interessants, la combinació del que és tradicional amb el que és modern, els models nus amb dibuixos pel cos o per la cara també són imatges que captiven. Els contrastos de llum, les imatges que narren una història, la mà amb una fotografia en blanc i negre amb soldats, el noi amb la cara plena de sabó i el xinès davant d’una pissarra tota escrita amb les grans marques del moment són les fotografies o muntatges que més em van cridar l’atenció.
Les panoràmiques són impressionants, els paisatges i la muralla xinesa... tot i així, la panoràmica que més m’ha quedat ha estat una de les que eren verticals, una que tractava sobre la nova societat de consum.
Crec que és una exposició molt recomanable, tant per les fotografies, la seva estètica i pel nou punt de vista que ens ofereix com per tota la història que conté el rerafons. Els inicis de la fotografia xinesa es remunten a la dècada del anys ’90. Llavors el país estava experimentant unes reformes socials increïbles i això va portar a joves artistes a reflexionar i expressar la seva ideologia de diferents maneres. En l’exposició es tracten temes com la cultura tradicional, la identitat individual i col·lectiva en la societat urbana en desenvolupament i degradació de la naturalesa o el creixent poder del consumisme... L’exposició va situant el visitant a mesura que canvia de sala, les explicacions són curtes però clares i això ajuda a entendre una mica la temàtica que tracten les fotografies o, fins i tot, l’enfocament que els hi donen.
Una exposició diferent, no m’esperava trobar-me el que vaig veure però em va agradar. Crec que és molt important conèixer diferents maneres de tractar la fotografia i més en aquest moment, que la globalització és tan forta i l’intercanvi i barreja de cultures és tan potent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada