...Era tu mano derecha, capaz de fundir leones, la flor de las municiones y el anhelo de la mecha...

Rosario Sánchez Mora, Chacha, va morir el dimecres passat a Madrid amb 88 anys.

Sánchez Mora va ser una de les primeres dones en allistar-se a les milícies que van combatre a la Guerra Civil contra les tropes franquistes en defensa de la capital espanyola. Quan l’exèrcit va fer la revolta, Rosario Sánchez Mora tan sols tenia 17 anys.

Era la única dona que havia de fabricar bombes i dinamites, d’aquesta manera va perdre la mà dreta.

Rosario, dinamitera és un dels poemes més coneguts de Miguel Hernández. Aquest li va dedicar a Sánchez Mora quan va assabentar-se de l’accident, de la seva ideologia i de la seva missió quan va arribar a Alcalá de Henares. Més tard, Hernández i Sánchez van anar a la ràdio a llegir uns poemes.

Rosario Sánchez Mora va marxar de Madrid abans que Franco hi entrés. Es va dirigir cap a València per reunir-se amb el seu pare que militava a Izquierda Republicana per fugir plegats des d’Alacant. No obstant, els van detenir i van afusellar al seu pare.

A ella la van detenir i la van condemnar a mort. Temps més tard van retirar la pena de mort a canvi de que passés trenta anys de presó. Finalment, en va passar tres. Quan va sortir de la presó es va dedicar a vendre tabac.

Rosario, dinamitera,
sobre tu mano bonita
celaba la dinamita
sus atributos de fiera.
Nadie al mirarla creyera
que había en su corazón
una desesperación,
de cristales, de metralla
ansiosa de una batalla,
sedienta de una explosión.

Era tu mano derecha,
capaz de fundir leones,
la flor de las municiones
y el anhelo de la mecha.
Rosario, buena cosecha,
alta como un campanario
sembrabas al adversario
de dinamita furiosa
y era tu mano una rosa
enfurecida, Rosario.

Buitrago ha sido testigo
de la condición de rayo
de las hazañas que callo
y de la mano que digo.
¡Bien conoció el enemigo
la mano de esta doncella,
que hoy no es mano porque de ella,
que ni un solo dedo agita,
se prendó la dinamita
y la convirtió en estrella!

Rosario, dinamitera,
puedes ser varón y eres
la nata de las mujeres,
la espuma de la trinchera.
Digna como una bandera
de triunfos y resplandores,
dinamiteros pastores,
vedla agitando su aliento
y dad las bombas al viento
del alma de los traidores.