Segurament que ahir tots nosaltres vam tenir a casa una mona de Pasqua. A casa meva cap dels germans té padrí, per tant el que fa la meva àvia és fer-nos un tortell de xocolata amb un ninot també de xocolata a sobre. Per a ltra banda, als cosins petits de la família se’ls compra una mona d’aquestes de pastísseria, de les que són com autèntiques escultures...
Tradicionalment, la mona era una massa de pastís amb ous a sobre, 
se’n deia tonya. Aquí Catalunya la mona va anar evolucionant i a l’actualitat són més típiques les mones de xocolata, no obstant, al País Valencià són més conservadors i segueixen amb el típic pastís amb ous durs per sobre (es diu que el pastís té tants ous com fills a la família) o amb un caramull de clara d’ou.
“Mona” prové de la paraula munna de l’àrab, regal que els moriscs feien als seus senyors. La mona de Pasqua és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat. En principi, és el padrí qui regala la mona al seu fillol. Com tot, això també ha evolucionat. Actualment, el dilluns de Pasqua el celebren tant els creients com aquells que els fa gràcia la tradició i volen compartir el dia amb la família o els amics i, de pas, menjar-se una bona mona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada