Sempre quedarà...

Viatjar és, per a mi, una altra manera de culturitzar-se. Conèixer món, visitar diferents ciutats, els monuments més coneguts t’enriqueix com a persona, obra la teva ment. Avui parlaré d’una de les ciutats més boniques que he vist, una de les ciutats que em va impressionar més quan la vaig veure, la ciutat que em va enamorar des del primer dia que hi vaig estar. Per alguns és la ciutat de la llum, per a altres és la ciutat de l’amor, està clar, parlaré de París.

Hi vaig estar per primera vegada fa uns anys amb els meus companys de l’institut. La nostra tutora tenia família a París i coneixia molt bé la ciutat i, per això, la ruta que vam fer va ser molt encertada. Amb tan sols una setmana vam poder visitar la majoria de monuments i museus que volíem, està clar que no vam poder veure tota la ciutat, ni molt menys! I és que París té això, vagis on vagis hi ha alguna cosa meravellosa per veure i per visitar. És una ciutat que mai s’acaba, s’hi respira cultura per tot arreu on vas.

Una ciutat increïble. Quan estàs a dalt de la Torre Eiffel, veus petit tot als teus peus, l’aire glaçat et gela la cara, tu respires fort i et deixa com nou. Passejar pel costat del Sena, visitar la catedral de Notre Dame, pujar a Montmatre i Sacré Coeur, prendre un cafè davant del mític Moulin Rouge. Està clar, visitar el Louvre, Orsay i, una recomanació molt personal, el Rodin.

Vaig tornar a París ara tot just fa un any. Vaig aprofitar per tornar a veure tot el que ja havia vist amb més calma, vaig menjar una creppe sota la Torre Eiffel i vaig veure com queia el dia just a dalt. Vaig tornar tan enamorada de la ciutat com la primera vegada que hi vaig estar.