La cultura és essencial

Félix de Azúa en el seu article (publicat per El País el 10 de maig) Cultos hasta la náusea parla sobre la concepció del terme cultura de l’actualitat. Parla sobre el fet que la cultura s’hagi estès fins a arribar a la cultura, fins dominar-la i tenir un control gairebé absolut sobre ella i acaba sent una mercaderia més que proporciona beneficis a uns quants.

En general, estic força d’acord amb el que diu aquest escrit de Felix de Azúa. “es imposible, a mi modo de ver, concebir un producto cultural como no sea ya bajo la forma de una mercancía”. Aquesta cita en especial fa una síntesi molt clara de quina és la situació actual. Com el món de la cultura, a la llarga ha acabat sotmès als interessos econòmics de cada Estat. Això per una banda és perillós perquè és l’Estat o els qui posen els diners els que tenen el control del què és cultura i el què no. No tenim llibertat a decidir per nosaltres mateixos i, en realitat, la cultura s’està convertint en números, perd tot el seu valor i la selecció es determina en funció del resultats que pugui produir.

Des del meu punt de vista, el ventall tan ampli de l’oferta que podem trobar en qualsevol moment és molt positiu. Pot cobrir les necessitats de moltes persones que busquen i tenen interessos o aficions diferents. No es tracta, però, de fer que la cultura sigui un element més de mercat, repeteixo, que no consisteix en això. Malgrat això, penso que tal i com funciona tot avui en dia, el fet que la cultura sigui una mercaderia més ens assegura que aquesta serà de qualitat i que es mantindrà, cosa molt positiva. Penso que el risc ve quan l’Estat ignora una part dels productes culturals pel simple fet que els beneficis que podrien donar no són alts. En aquest moment s’estaria obligant a la societat a ser ignorant en aquest sentit, m’explico, no es donaria la oportunitat de conèixer totes les classes de cultures o arts que hi ha pel simple fet que no és de masses. Aquí és el problema, la cultura (cap tipus) no es pot perdre perquè és un element identitari de totes les persones, cadascú de nosaltres percep la cultura d’una manera diferent.