Quan l'amor arriba sense avisar...

Avui parlaré d’una pel·lícula petita i senzilla: Before sunrise. Una pel·lícula que enamora per la relació que mantenen els protagonistes i per la màgia que transmet la situació. Jesse (Ethan Hawke) i Celine (Julie Delpy) es coneixen a un tren mentre viatgen per Europa. Comencen a parlar però just el tren arriba a Viena, Jesse ha de quedar-se a aquesta ciutat perquè el dia següent agafa un avió i li demana a Celine que es quedi amb ell i així poder seguir parlant. Celine accedeix, el dia l’endemà reprendrà el seu viatge cap a França.- I think this is Vienna.

- Yeah.
- You get off here, no?
- Yeah, what a drag. I wish I’d met you earlier. I really like talking to you.
- Yeah, me too. It was really nice to meet you.
- I have an admittedly insane idea, but if I don’t ask you this, it’s just... it’s gonna haunt me the rest of my life.
- What?
- I want to keep talking to you. I have no idea what your situation is but I feel like we have some king of connection. Right?
- Yeah, me too.
- Great. Listen, here’s the deal. This is what we should do. Get off with me here in Vienna and come check out the town.
- What?
- Come on. It’ll be fun. Come on.
- What would we do?
- I don’t know. All I know is I have to catch an Austrian Airlines flight tomorrow morning at 9:30. I don’t have the money for a hotel. So I was just going to walk around, and it’d be more fun if you came with me. Is I turn out to be some kind of pshyco, you just get on the next train. Al right, think of it like this. Jump ahead 10, 20 years, okay? And you’re married. Only your marriage doesn’t have that same energy that it used to have. You start to blame your husband. You think about those guys you’ve met in your life and what might’ve happened if you’d picked up with one of them. Well, I’m one of those guys. That’s me. So think of this as time travel from then to now to find out what you’re missing out on. See, what this really could be is a gigantic favor to you and your future husband to find out that you’re not missing out anything. I’m just as big a loser as he is, totally unmotivated, boring. And you made the right choice, and you’re happy.
- Let me get my bag.

Els dos personatges es dediquen a gaudir de la nit al màxim i no preocupar-se pel dia següent, per quan els dos marxin cap a direccions diferents. No obstant, arriba l’hora de marxar, es posen nerviosos i res és com ho havien planejat. Al final decideixen retrobar-se a la mateixa estació al cap de sis mesos. Es trobaran?

Before sunrise és un clar exemple de com fer una gran pel·lícula sense necessitat d’artificis, comptant només amb dos personatges aconsegueix endinsar-nos en el seu univers i en una situació que tots desitjaríem viure en algun moment. S’allunya de les típiques comèdies romàntiques de Hollywood, Jesse i Celine es passen parlant els 97 minuts de la pel·lícula; apareixen personatges que donen joc a la trama però que són secundaris i la seva presència és momentània.

Calixto Bieito torna al Romea amb Los Persas. Réquiem por un soldado

El dramaturg estrena aquest dissabte una adaptació de la tragèdia d’Els Perses d’Èsquil. L’obra es va representar a Mèrida i va causar reaccions molt diferents del públic.

Calixto Bieito estrena la seva adaptació d’Els Perses d’Èsquil aquest dissabte al teatre Romea de Barcelona. Aquesta obra es considera la tragèdia més antiga que es conserva avui en dia; s’hi representa la derrota del poderós Jerjes i el seu exèrcit persa contra el grec a la batalla de Salamina l’any 480 a.C.

Calixto Bieito és conegut per les seves interpretacions i adaptacions de les obres clàssiques. La tragèdia d’Èsquil li serveix de pretext per parlar de l’exèrcit espanyol i la seva intervenció a l’Afganistan. Bieito ha comptat amb l’ajuda de l’intèrpret, autor i director Pau Miró, per a realitzar una adaptació molt lliure d’Els Perses. Han humanitzat els perses i l’obra va més enllà del càntic patriòtic d’Èsquil, qui lloa principalment la victòria dels grecs. Bieito i Miró han elaborat un estudi de camp molt extens per portar a escena aquesta adaptació: han comptat amb l’assessorament d’un soldat que va treballar a l’Afganistan i han aprofitat la documentació de les pel·lícules La delgada línea roja i Bienvenido Mr. Marshall, i han extret informació de biografies de soldats i llibres de pensadors europeus del segle xx, com Freud i Einstein.

Los persas. Réquiem por un soldado es va estrenar l’any passat al Festival de Teatre Grec Clàssic de Mèrida, llavors hi va haver gent que es va enfadar per l'adaptació de l'obra però també hi va haver gent que va plorar de l'emoció. Gurutze Beitia i Rafa Castejón estan al capdavant del repartiment. L’obra estarà al Romea des d’aquest dissabte fins el diumenge 13 del mes que ve. L’adaptació és un crit a la pau, una història sobre éssers humans, simples i mortals, sobre la seva angoixa, tristesa i els seus laments per una guerra perduda.

Les Rambles no serien el mateix...

Les estàtues vivents de les Rambles són uns elements que li donen vida al carrer més emblemàtic de la ciutat de Barcelona i un dels passejos més visitats a nivell mundial.
Les estàtues vivents no serveixen només per distreure a la quantitat de turistes que passegen diàriament per les Rambles sinó que són art, un element distintiu de la ciutat... i és que a vegades no pensem què signifiquen realment aquestes estàtues, darrera de cadascuna d’elles hi ha un actor o una actriu que fa que el seu art arribi d’una manera molt més propera al seu públic. Un altre tipus de teatre, el teatre del carrer. La majoria de les estàtues estan immòbils, esperant que el públic es quedi meravellat amb la seva actuació i sorprenent-lo amb un moviment inesperat, això els hi dóna un encant únic.
Les estàtues vivents de les Rambles ja formen part del que és la cultura catalana, les Rambles no serien el mateix si no hi estiguessin presents tot el temps. Ja formen part del carrer, són part del passeig.